Marialluïsa (Aloysia citrodora)

maria lluïssa (lippia citriodora)

Maria lluïssa (Lippia citriodora).

 

De les moltes espècies que oloren els visitants quan venen al Parc de les Olors, la que acostuma a ser una de les més valorades és la Maria Lluïsa (Lippia citriodora). Aquesta espècie originària de Perú i Xile, ens va arribar a Europa per encàrrec reial i porta el nom de la princesa espanyola a qui el rei va voler dedicar la planta que feia més bona olor del món ( quan vingueu al Parc de les Olors ja us explicaré la història d’amor amb més detall). La seva olor cítrica ens remet a les terres humides i caloroses d’on prové. Per això se’ns ha adaptat amb dificultats al clima mediterrani, tot convertint-se en un arbust que acostuma a perdre la fulla al hivern. Això si , si li fem una bona poda quan perd la fulla i protegim les seves arrels perquè no li arribi el glaç, a la primavera tornarà a brotar. Aquest cicle el pot reproduir durant una anys, però és força freqüent que al cap d’unes quantes primaveres ens abandoni. Per això cada any preveiem tenir a disposició dels visitants una planta de Maria Lluïsa per poder reposar la que se’ls ha mort.

Consells per al seu cultiu

Cal que , tant aviat us sigui possible la trasplanteu a un test més gran. La terra convé que sigui rica en matèria orgànica però procureu que tingui un bon drenatge. Una vegada trasplantada cal regar-la regularment i si pot ser no la poseu a ple sol, a mitja ombra i sense deixar que s’assequi la terra. El primer hivern, com que encara serà joveneta busqueu-li un lloc arrecerat i ja veureu com us ho agrairà amb un creixement ràpid , de manera que ben aviat ja podreu anar-li tallant branquetes per fer-vos infusions.

Los comentarios están cerrados.