Hisop – Hyssopus officinalis

Hisop
Hisop

HISOP - Hyssopus officinalis

Planta de la família de les lamiàcies. És molt aromàtica. Predomina en les zones pirinenques i prepirinenques del nord de Catalunya. Són molt curioses les seves flors d’una tonalitat blavosa intensa. Es feia servir per a desinfectar els ambients i per combatre les bronquitis.

Com es cultiva: És un arbust propi de muntanya mitjana , se’n troba molt d’espontani a la zona del Cadí. Es sembra o bé se’n fa esqueixos a finals d’hivern o bé a la tardor. És una espècie rústica, molt resistent. S’adapta molt bé a climes freds de muntanya. Es planta cada 50cm.

Sembra: primavera i tardor
Sòl: sobretot viu bé en terrenys calcaris
Reg: suporta bé la sequera, però agraeix els regs de suport a l’estiu
Clima i emplaçament: Al sol. Creix espontàniament en marges de camps de conreu i en terres ermes.
Collita: entre agost i octubre.

Propietats: principalment, pel seu contingut en marrubiïna, s’utilitza per tractar afeccions del tracte respiratori superior i inferior (tos seca, bronquitis o constipat comú, grip, rinitis, sinusitis i asma) però també es pot usar en indigestions o flatulències. En ús tòpic, gràcies al seu contingut en tuyona i fenols (antisèptics) s’utilitza per a la neteja i desinfecció de ferides, cremades i ulceracions dèrmiques.

Curiositats: el seu nom prové d’una llengua semítica no determinable però que compartia el mot amb l’hebreu i vol dir “herba santa”. De fet es feia servir a les esglésies, als feligresos se’ls donava la benvinguda al temple amb un hisop ( un ram d’aquesta planta mullat amb aigua beneïda). La planta fresca sense dessecar és apreciada en gastronomia, combina amb quasi totes les herbes excepte la farigola i la sàlvia (ja que cobreix el seu gust i olor). S’utilitza també en licors i forma part de la fórmula del popular Chartreuse i de la nostra ratafia.

Comments are closed.