Equinàcia

Equinàcia

Equinàcia (Echinacea purpurea)

És una espècie originària de les praderies de l’Amèrica del Nord. Per les seves flors atractives també es planta en nombrosos jardins i parcs.

Com es cultiva: És una planta acostumada als calorosos estius  i els freds hiverns del centre de Nord Amèrica. La tija aèria mor a l’hivern, però l’arrel es manté tot l’any i torna a créixer. Les parts que s’utilitzen per les seves virtuts medicinals són les arrels.

Les flors concentren un gran nombre de llavors. Per a què germinin és aconsellable primer congelar-les uns 10-15 dies. Es sembren a finals d’hivern i floreix cap a l’estiu. Es cull l’arrel al tercer any de cultiu.

Sembra: Finals d’hivern i primavera

Sòl: Pobre, rocós i ben drenat. Ph neutre o lleugerament bàsic.

Reg: quan hi hagi perill de sequera.

Clima i emplaçament: Sol. Climes freds i temperats.

Collita: primavera o tardor. Llavor: tardor

Propietats: L’arrel d’equinàcia és activadora del sistema immunitari (ajuda a produir més glòbuls blancs)  i és molt recomanada en cas de malalties infeccioses del sistemes respiratori, digestiu i genitourinari. També s’utilitza per les infeccions locals i per via externa com antisèptic.

Curiositats: Originària d’Amèrica, els indis nord-americans ja l’utilitzaven per a la curació de ferides de fletxa o les mossegades de serp. El seu nom prové del grec Equinos que significa eriçó, en al·lusió a l’aspecte espinós del seu botó floral.

Se’n reconeixen tres espècies, amb components actius similars: Echinacea purpureaE. angustifoliaE. Pallida. Però la més cultivada és l’Echinacea purpurea.

Les terres del Parc de les Olors d’Ivars de Noguera són excel·lents per al conreu de l’equinàcia. Són terres riques però amb molts còdols i on filtra l’aigua amb molta facilitat. A més, s’acompanyarà el seu cultiu amb l’ambientació del mode de vida dels nadius americans i la visita suposarà una experiència de contacte amb la natura tematitzada al voltant de l’estil de vida d’un poble que la sabia entendre i respectar.
L’equinàcia és una planta activadora del sistema immunitari, i és molt recomanada en cas de malalties infeccioses del sistemes respiratori, digestiu i genitourinari. També s’utilitza per les infeccions locals i per via externa com antisèptic. Se’n reconeixen tres espècies, amb components actius similars: Echinacea purpurea, E. angustifolia, E. Pallida. Però la més cultivada és l’Echinacea purpurea.

Comments are closed.

  • xarxes socials