Alfàbregues

Ocimum basilicum

Alfàbrega de fulla gran

Alfàbrega de canyella (Ocimum basilicum cinnamon) Tonifica l’organisme i facilita la digestió
Ocimum basilicum

Agafador aromàtic ple de llavors d'alfàbrega.

Alfàbrega de fulla gran (Ocimum basilicum)

Les alfàbregues són unes plantes  pròpies de climes càlids i humits. Originàries del sud d'Asia, especialment de l'Índia, des d'on van arribar a Europa  a l'antiguitat.

A les nostres terres és una planta anual. Cada primavera les hem de sembrar de nou i al Parc de les Olors les relacionem íntimament amb l'hort d'estiu perquè les cultivem entre pebrots, alberginies i tomaqueres. Al club de les solanàcies els van molt bé les alfàbregues perquè són repel·lents de trips i mosca blanca. Alhora que atrauen a papallones devoradores de pulgons i a les abelles que afavoreixen la pol·linització de les plantes d'horta amb què les associem.

L'alfàbrega la tenim associada a la cuina  i com a repel·lent de mosquits.  A la cuina és ben coneguda la pasta al pesto d'alfàbrega que no deixa de ser una picada de fulles d'alfàbrega amb una mica d'all, algun fruit sec com espessant( nosaltres el fem amb nous), sal i oli i a qui li agradi una mica de parmesà. Tot plegat sobre la pasta acabada de bullir li dóna un gust intens i a més una aportació molt equilibrada de nutrients i antioxidants. Altra cosa és el costum de posar plantes d'alfàbregues al porxo, al balcó per no tenir mosquits, no és pas quelcom gaire eficient. Si que és veritat que les olors cítriques no agraden gens als mosquits, però n'hauríem de posar moltes perquè realment fessin de barrera. I de fet l'olor intensa de qualsevol de les plantes aromàtiques acostuma a no agradar gens als empipadors mosquits.

L'alfàbrega de canyella

Se la reconeix pel seu color morat de la tija i de les flors. L’estragol que contenen les alfàbregues es veu complementat en aquesta subespècie amb un intens aroma especiat que recorda el clau i la canyella.

A la cuina es pot aplicar com les altres espècies d’alfàbrega, però afavoreix el toc especiat a les receptes. Com que a l’hivern no tenim alfàbregues perquè no resisteixen el nostre fred, podem collir fulles al bon temps i si les congelem les podem fer servir tot l’any.

La tradició italiana de posar rams d'alfàbrega a la taula

Si volem allargar el cicle vital de les alfàbregues, cal que no les deixem florir. Per tant, les hem d'anar tallant a mida que ja despunten la flor. D'aquí possiblement que respon la tradició italiana de posar rams d'alfàbregues tallades i florides a les taules d'estiu. Per una banda era una manera d'aprofitar allò que calia tallar i per altra va crèixer així la seva fama de ser repel·lent dels mosquits.

L'alfàbrega i les seves propietats medicinals

Se li atribueixen propietats afrodisíaques i a  més, activa el sistema immunitari, a més d'afavorir la digestió. Però també cal tenir en compte que conté estragol i eugenol que estan considerats principis actius amb una certa toxicitat.

Comments are closed.